Te motumotumo'aga mō Magareva - L'archipel des Gambier - Archipiélago de las Islas Gambier (Traductions: Heitini Chong et Albert Hugues)

 REO MAGAREVA - Mangarévien

E 1.643 [ta'i mano e ono rau e ā a rogouru e toru tou'ara] kiromētera mei Teꞌiti, ꞌokia noti ka ꞌā rā te tōkauraga mei te karapu pūnui nō Vaikete, te tokotoraga o te motumotumoꞌaga mō Magareva tei te kaokao koia mō Toga roa ake nō Tuāmotu mā. Ku 'akakotiaga'ia ko Magareva e te utu kāiga magareva, te pupu motu mō Actéon me te utu motu ꞌua pē ko Marutea-raro, ko Maria-ꞌItiraga rā me ko Morane.

'Akaeta'i'uru roto ki 'a motumotumoꞌaga magareva ara, tokoto ara te kāiga ko MAGAREVA me tōna takoi vāito'ia e 441 [ā rau e ā a rogouru e ta'i tou'ara] mētera te teitei, me te kākanoraga ka 14 [tai a rogouru tou'ara] kiromētera te tuea. Tokoto ara te utu kāiga pē ko 'Aukena, ko ꞌAkamarū, ko Makaroa, ko ꞌAgakauitai, ko Taravai, te taꞌunaꞌuna ko Totegegie mūꞌaniꞌia mō 'a tauraga vakarere nei me te motu ko Temoe.

Ku ruru'ia te pupu tuke ko Actéon e te utu motu tiki'ā pē ko Maturei-Vavao, Tenānaro, Vāhanga me Tenāruga.

Pērā te noꞌo-pākani-ga-ꞌia te utu tagata 'a kona ara mō te 'aka'aga'aga ꞌia riro te utu kapu 'ereꞌi mei pūꞌā, ꞌakamūꞌaniꞌia ïa e te ꞌū nō Rēao me nō Maupiri.

Ka 35 (toru 'a rogouru e rima tou'ara) kiromētera aro'ā te kākanoga o te utu nuku 'ua.

Penei ake, mei te utu kāiga nukuꞌiva mai te utu pupu tagata māꞌoi mātāmua ki te poki'aga e 1200 (mano e rua rau) 'ano. Pērā te atoga garamanava, ku kokouere mai te ꞌū magareva mei ꞌAvāikī-Toga (ko Rarotoga, Togatapu ïa). Vēvetete'ito ïa ē te rīraga i vaꞌega pū ki te mau motumotumoꞌaga tikirua ïa mō 'a ꞌaga pōꞌatu me te ꞌaga mataꞌīoro ara.

I vāraka'ia te utu ꞌare noꞌoga me te tūpāpaku noti ki te utu tuke. Mearā, kua tākereꞌia te utu « marae » ꞌakaꞌuma-pākani-ꞌia mō te etua ko « Tū » e te utu 'aka'aga'ouraga a te Pupu kātoriko.

Ku vāraka'ia te utu kāiga magareva e Ti'oni Wilson ki te ꞌano 1797 [e tai mano e itu rau e iva a rogouru e itu tou'ara] me māna ïa i poro kiā rātou e te igoa poro o te ꞌātimarara ko Gambier. Māna ïa i ꞌakatari i te terega ꞌāpaipai mō « Amikara ». ꞌAkagāganate'ito te takao ꞌevagerio i Magareva nei e te ꞌū mitinare kātorika i vaꞌega pū ki te mau ꞌano 1834 [e tai mano e varu rau e toru a rogouru e ā tou'ara] me 1871 [e tai mano e varu rau e itu a rogouru e tai 'a tou'ara].

Ku kume mai te nūnumiraga 'akaemaga a BEECHEY i te utu vakapī mō te ꞌoko'okoga ki Teꞌiti me ki Valparaiso (Tīreni) noti. Mō te pātariga kiā rātou, e porotu te 'ū magareva i ꞌōatu i te utu tiatoga ꞌakautaꞌia e te vakamoto, te utu mataꞌīoro meitetaki nō te ma'aga rukuga mai o te roto. I te 'ano 1834 (e ta'imano e varu rau e toru 'a rogouru e 'ā tou'ara) vaeꞌia ko Magareva mei te kona tumu e te pupu Sacrés cœurs mō te gāganaraga kereto kātoriko ki Pōrīnetia mō ꞌItiraga rā, nā te mea, kakore koia i tūtaki ꞌakaꞌou i te ꞌakapuꞌapuꞌaraga ꞌevagerio.

I te poki'aga 'a ꞌano 1834-1835 [e tai mano e varu rau e toru a rogouru e ā – e tai mano e varu rau e toru a rogouru e rima tou'ara], kua 'akaea te utu puku'ou pē te ꞌepikopo me te mau perepitero tikivaru, te mau paratere, te tagata kereto kore i Magareva nei. Ka toru ꞌano, manukēteꞌito kiā rātou i ꞌakatāꞌuri ai me i pāpatema ai i te utu tagata magareva 'ua. I muri i'o, ko rātou ꞌua ïa i 'aka'eke i tā rātou marae me te ꞌōiga tumu magareva noti ra.

ꞌAkaꞌereꞌere-'ua-'ia ake te toereraga kaꞌu ꞌiva nekoneko me mōmotuꞌia i te ꞌuru tiaveroꞌai. Tei 'akatika-kore-'ia ꞌa mea ra nā te mea ku tā'ō'oa'ia ïa e te « tau ꞌētene ». Ku ꞌakaugaꞌia te utu takao turega ꞌou, ruruatuꞌia ïa i te taꞌi 'akaviriga puputakao ture mei reo magareva pē ka taꞌi ꞌa rogouru tou'ara tarau me te 'akaviriga puputakao ture a Napoléon i mua ki te ꞌū noa. Kua gaki te utu mitinare kiā rātou ꞌua ꞌia tukutuku mariꞌe i te utu pouga o te Tekere nō te 'enua i mua ki te utu tagata māꞌoi, 'okia noti te 'akapopa'āraga o te 'ū magareva ïa.

Koi reka, maoti te pakepakega a Mitinare mā, mā te utu toaꞌaꞌine i tuku ꞌia tanu i te kōmiro, te ꞌakatūraga makave me ꞌia raraga noti i roto ki te mau 'are ꞌakaꞌagaꞌaga ka ta'i 'a rogouru tou'ara rupeꞌia nā te motumotumoꞌaga. Reka, mō te utu tamāroa, ku tuku rātou i te ꞌakapāega mō te riro mei tagata ꞌakaꞌare me tarapatie ꞌua. Tuku ïa 'ua mō te ꞌakatū i te puka, ta'e noa rātou i te toka mō te aꞌuaꞌuraga o te utu ꞌare pure okooko.

'Akapu'apu'ate'ito te utu ko'o me te mate ara ma te 'oko'okoga atu i tō te aomerie nei. Tei gāoro roa i roto ki te utu 'are 'aka'aga me ku ꞌōkorua'ia te utu 'are tumu e te ꞌuru katoga 'are ꞌiva. Kakore e koroio mō te 'akapai me te ꞌoeraga i te mara me te raveikaraga. Ku mono-pogipogi-'ia te utu kai tupu ꞌou me te ika e te parina mata, te rī me te utu pipi morō.

I te paega o te nukutaireva, ku 'akamorō-roa-'ia te tai-rua-vai, te vaipū, te utu puna vai e te kotikotiraga rākau nui, te ꞌīnoiraga rākau tinitini mō te po'e i ruga ki 'a puka ara. Gāganateꞌito te utu ko'o me peipei tata-pākani-'ia te utu tanuga tino mate. Otite'ito te katoraga o te kātetara kātorika ru'aru'a roa ko Mikaere-Peata mō 'Aga'uru (ko Rikitea ïa) i te mete mō ꞌakaꞌotu ('iri) ki te ꞌano 1841 [e taimano e varu rau e ā a rogouru e tai touara], ku tīpauꞌia e 2000 [ rua a mano]tagata, kakore ta'i ā ꞌuru i mua ka rua ꞌa rogouru ꞌa ꞌano i mātini ara. Ku ꞌakaꞌurukē ki 'aꞌakamūꞌaniraga nei ki te ꞌano 1870 [e tai mano e varu rau e itu a rogouru touara], mō muri noa mai te 'igaraga o Napoléon ka III me te ꞌakatūraga o te Repūpirika ka III.

Ko te ꞌonoꞌonoraga tāraga rōpiko nui i ruga ki 'a ꞌuru 'akatariga a perepitero mā nei nō Magareva i ꞌakatūkiakia i te tikaraga o te perepitero ko Taravata me ko 'a mea ra 'ua ïa te moki mō tāna revaga ki Teꞌiti. Koi reka, ku noa'a'ia te ꞌāneti mō Magareva e Isidore Chessé, koia 'oki te kōmitērio mō te Repūpirika ïa ma te 'aganui kore, rire-kouroa-'ia e te utu ꞌākaao magareva. Ku ꞌāneti-kiki'a-ꞌia te motumotumoꞌaga magareva e te ꞌArāni. Ku ꞌakaꞌereꞌereꞌia ake te ꞌakatereraga aopū 'arāni i te mū'aniga a te 'Are pure.

'Akamatate'ito te taꞌi pugirore katoraga nui ki te ꞌano 1900 [e tai mano e ivarau]. Reka, ku ꞌepuꞌepuꞌia 116 [e tai rau e tai a rogouru e ono tou'ara] a'ua'uga : te ꞌare pure, te kāpera, te 'are putuputuga kiritiāno, te ꞌare tukugarētera, te ꞌare ꞌakatūraga raraga, te umu parina, te utu utuꞌiraga me te ara vatavata noti.

'Akatinoga tu'ugakāiga nūnumi'ia mā roto ki te reo 'arāni e Te Papa mō te 'Ōiga me te Magaro tumu – Te'iti, 2010

'Akatinoga 'uri'ia mei reo magareva e Albert HUGUES

'Akatinoga 'uri'ia mei reo pāniora e Heitini CHONG

REO 'ARĀNI - Français

À l'extrême sud de l'ensemble de l'archipel des Tuamotu, et à 1.643 km de Tahiti, soit 4 jours de mer depuis Papeete, la commune de Gambier est composée de l'archipel des îles Gambier, des îles du groupe Actéon, des atolls de Marutea-Sud, Maria-Est et Morane.

L'archipel des îles Gambier comprend dans un même lagon, MANGAREVA, dont le point culminant est à 441 mètres d'altitude, d'une superficie d'environ 14 km2, Aukena, Akamaru, Makaroa, Angakauitai, Taravai, l'îlot corallien de Totegegie sur lequel a été implanté l'aérodrome, et l'atoll de Temoe.

Les îles du groupe Actéon comprennent les atolls de Maturei-Vavao, Tenanaro, Vahanga et Tenarunga.

Ces atolls sont habités ponctuellement lors des campagnes de transformation des noix de cocos en coprah, ils sont exploités par les habitants des atolls de Reao et Pukarua.

La superficie des terres émergées est de 35 km².

Les premiers groupes polynésiens sont probablement venus des îles Marquises vers l'an 1200 de notre ère. Des contacts avec les Cook du Sud font l'objet de quelques légendes et expliquent les analogies relevées entre les deux archipels au niveau de l'outillage en pierre et du travail de la nacre.

Des foyers et des sépultures ont été retrouvés sur les petites îles, mais les vestiges des « marae », souvent dédiés au dieu « Tu » selon la tradition orale, ont été bouleversés par les grands aménagements de la Mission catholique.

John Wilson découvrit ces îles en 1797 et leur donna le nom de l'amiral qui avait parrainé l'expédition du « Duff ». Entre 1834 et 1871, les Gambier furent évangélisés par les missionnaires catholiques.

La parution du récit de BEECHEY attira des navires de commerce basés à Tahiti et à Valparaiso. Les habitants de Mangareva pouvaient donner en paiement des marchandises apportées par ces navires, les nacres de belle qualité qui abondaient dans le vaste lagon. Puisqu'elle n'était pas encore évangélisée, Mangareva fut choisie en 1834 par la congrégation des Sacrés cœurs comme base pour établir la première mission catholique en Polynésie orientale.

L'évêque et les huit prêtres, frères et laïcs, qui s'installèrent à Mangareva en 1834-1835 étaient tous très jeunes. Ils réussirent en trois ans à convertir et à baptiser tous les habitants, lesquels détruisirent ensuite leurs marae.

Le port de vêtements européens, même sales et déchirés, fut dès lors jugé préférable à la nudité simple mais considérée immorale qui prévalait aux « temps païens ». De nouvelles lois, réunies en un code mangarévien, inspirées des dix commandements et du code Napoléon, furent imposées aux insulaires. Les missionnaires s'efforcèrent aussi d'inculquer les valeurs des peuples dits industrieux de l'Europe aux habitants des îles.

Tandis que les femmes, sous l'égide des frères laïcs, apprenaient à cultiver le coton, à filer et à tisser dans dix ateliers disséminés à travers l'archipel, les hommes étaient initiés aux métiers de maçon et de charpentier et ils apprenaient à fabriquer la chaux, nécessaire à la construction d'églises solides, en brûlant du corail.

Le commerce avec le monde extérieur entraîna l'introduction de maladies. L'hygiène fit dangereusement défaut dans les ateliers et les nouvelles cases en dur, de modèle européen, remplacèrent les anciennes cases. Personne n'ayant plus le temps de cultiver et d'aller à la pêche, la farine, le riz et les haricots secs remplacèrent rapidement les légumes frais et le poisson.

Avec le déboisement général, dû à la demande excessive de bois pour la cuisson de la chaux, les rivières et les sources tarirent. Les maladies se répandirent et les enterrements devinrent presque quotidiens. Lorsque le dernier bâtiment religieux, l'imposante cathédrale Saint Michel de Rikitea fut terminée en août 1841, l'archipel ne comptait plus que 2000 personnes, contre les double dix ans plus tôt. Cette situation changea brusquement en 1870, après la chute de Napoléon III et l'instauration de la IIIè République.

Un rapport très critique sur la théocratie des îles Gambier entraîna la disgrâce du père Laval et son exil à Tahiti. Dès lors, le commissaire de la République, Isidore Chessé, obtint facilement des chefs mangaréviens qu'ils acceptent l'annexion des îles Gambier par la France, la tutelle de l'administration leur semblant préférable à celle de l'Eglise.

Un colossal programme de constructions commença en 1900. 116 édifices ont pu être recensés : églises, chapelles, couvent, établissements d'enseignement, filatures, ateliers de tissage, fours à pain, auxquels s'ajoutaient les puits et des chaussées empierrées.

Texte en langue française édité par Te Papa mō te 'Ōiga me te Magaro tumu - Service de la Culture et du Patrimoine – Tahiti, 2010

Texte traduit en mangarévien par Albert HUGUES

Texte traduit en espagnol par Heitini CHONG 

REO PĀNIORA - Espagnol

En el extremo Sur de del archipiélago de las Tuamotu y a 1.643 km de Tahití o 4 días via el mar desde Papeete, la comuna de Gambier está formada por el archipiélago de las Islas Gambier, las islas del grupo Actéon y los atolones de Marutea-Sur, Maria-Este y Morane.

El archipiélago de las Islas Gambier incluye en la misma laguna, Magareva, cuyo punto más alto está a 441 metros sobre el nivel del mar, con una superficie de unos 14 km², Aukena, 'Akamarū, Makaroa, 'Agakauitai, Taravai, la isla coralina de Totegegie en la que se estableció el aeródromo, y el atolón de Temoe.

Las islas del grupo de Actéon incluyen los atolones de Maturei-Vavao, Tenanaro, Vahanga y Tenarunga.

Estos atolones son habitados de vez en cuando durante las campañas de procesamiento de coco a coprah y les explotan los habitantes de los atolones de Reao y Pukarua.

La superficie de las tierras emergidas es de 35 km².

Los primeros grupos polinesios probablemente vinieron de las Islas Marquesas alrededor del año 1200 D.C. Los contactos con las islas Cook del Sur son objeto de algunas leyendas y explican las analogías observadas entre los dos archipiélagos en términos de herramientas de piedra y trabajo de nácar.

Se han encontrado hogares y entierros en las pequeñas islas, pero los restos de los "marae", a menudo dedicadas al dios "Tū" según la tradición oral, han sido perturbados por los grandes desarrollos por parte de la Misión Católica.

John Wilson descubrió estas islas en 1797 y les dio el nombre del almirante que había patrocinado la expedición "Duff". Entre el año 1834 y 1871, los Gambier fueron evangelizados por misioneros católicos.

La publicación del relato de BEECHEY atrajo a los barcos mercantes con basados en Tahití y en Valparaíso, Chile. Los habitantes de Mangareva podían intercambiar los bienes traídos por estos barcos, con los hermosos nácares que abundaban en la vasta laguna. Ya que aún no estaba evangelizada, en 1834 la Congregación de los Sagrados Corazones eligió Mangareva como sitio principal al fin de establecer la primera misión católica en Polinesia oriental.

El obispo y los ocho sacerdotes, hermanos y laicos que se establecieron en Mangareva en los años 1834-1835 eran todos muy jóvenes. En tres años, lograron convertir y bautizar a todos los habitantes, quienes luego destruyeron sus marae.

Desde entonces, el uso de ropa de estilo europeo, aunque sucia y rota, se consideró preferible a la desnudez tradicional pero considerada inmoral, que prevalecía en "tiempos paganos". Se impusieron nuevas leyes a los isleños en forma de un código mangareviano, las cuales eran inspiradas de los Diez Mandamientos y del Código Napoleónico. Los misioneros también se esforzaron por inculcar a los habitantes de las islas los valores de los llamados pueblos industriosos de Europa.

Mientras que las mujeres, bajo la guía de los hermanos laicos, aprendieron a cultivar el algodón, hilando y tejiendo en diez talleres ubicados por todo el archipiélago, los hombres se iniciaron en los oficios de albañil y carpintero y aprendieron a fabricar la cal, necesaria para la construcción de iglesias sólidas, quemando el coral.

El comercio con el mundo exterior condujo a la introducción de enfermedades. La higiene era peligrosamente deficiente en los talleres y las nuevas cabañas duras de estilo europeo reemplazaron a las antiguas. Como nadie tenía tiempo para cultivar y pescar, la harina, el arroz y los frijoles secos reemplazaron rápidamente las verduras frescas y el pescado.

A causa de la deforestación general, debido a la demanda excesiva de madera destinada a cocinar la cal, los ríos y manantiales se secaron. Las enfermedades se propagaron y los entierros se hicieron casi diarios. Cuando la construcción del último edificio religioso, la imponente catedral de San Miguel en Rikitea, se terminó en agosto de 1841, el número de personas en el archipiélago se redujo a 2000, mientras diez años antes contaba con el doble. En 1870, esta situación cambió bruscamente tras la caída de Napoleón III y el establecimiento de la Tercera República.

Un informe muy crítico sobre la teocracia en las islas Gambier llevó a la desgracia del Padre Laval y su exilio a Tahití. Desde entonces, el comisario de la República, Isidore Chessé, obtuvo fácilmente la luz verde de los jefes mangarevianos en lo que concierne la anexión de las islas Gambier por parte de Francia, ya que el fideicomiso de la administración les parecía preferible al de la Iglesia.

Un colosal programa de construcción empezó en 1900. Se catalogaron 116 edificios: iglesias, capillas, conventos, establecimientos educativos, hilanderías, talleres de tejido, hornos de pan, a los que se añadieron pozos y pavimentos de piedra.

Texto editado por el Te Papa mō te 'Ōiga me te Magaro tumu – Departamento de la Cultura y del patrimonio – Tahiti, 2010

Texto traducido en mangareviano por Albert HUGUES

Texto traducido en español por Heitini CHONG

« LEGENDE DU REQUIN, Pe’ī mangarévien » (LAGUESSE ...
Ko NUKUMATAGIA'U. (Nom poétique de Mangaréva)
 

By accepting you will be accessing a service provided by a third-party external to https://traductiontahitien.com/

[estimation_form form_id="1" popup="true"]
COM_PAYPLANS_LOGGER_CRON_START